Concert de Primavera!

Tot un èxit! Tot s'ha de dir!
En un concert com aquest, en el que ho preparen moltes i moltes personas, s'ha de veure des de diferents punts de vista. A la vista d'un espectador (mares, pares, germans, amics...) se de bona paraula que va agradar molt! Però la satisfacció que te l'alumne al tocar aquelles partitures, les que porta un trimestre i mig treballant, dóni el seu fruit, és molta recompensa. I està clar que des del punt de vista del professor, encara millor!
Aquest concert ha estat molt especial pels alumnes de 4t, ja que va ser el nostre concert de "despedida". L'any que be podrem veure a nous alumnes tocant els nostres instruments! (el carrilló més nou de Estudio 49 és pràcticament meu ja ) I n'estic segura que setirem les cançons amb uns altres criteris. Sabrem que ho han estat preparant durant molt de temps, i més que la calitat, s'aprecia l'esforç, no?


L'Anaïs López ha fet un video de la cançó Lo más vital. Gaudiu-lo!

Luisa Miller

L'òpera és un relat total o parcialment musical. Hi han cantants i una orquestra que els acompanya en tot moment, inclús hi ha uns minuts en que l'orquestra es pot lluir sola: l'obertura, que és la primera part de l'òpera. Podríem dir que L'òpera és un teatre cantat (pocs cops es parla). Els artistes expressen tot el que senten, però sempre ho fan cantant, i no ho fan de qualsevol manera. Els cantants d'òpera tenen una qualitat molt especial: et poden fer sentir el que ells senten, i això ho aconsegueixen fent notes harmonioses i melòdiques. Les òperes ja existien en el Barroc i el Classicisme, però quan realment es van consolidar socialment, va ser en el Romanticisme.


Molts músics van escriure òperes, com ara Ludwig van Beethoven, Gioachino Rossini, Richard Wagner, Carl Maria von Weber... En aquest article parlaré d'una òpera en concret del Senyor Giuseppe Verdi, que s'anomena Luisa Miller.

Luisa Miller  és una òpera romàntica que està dividida en tres actes i està inspirada en un llibret italià de Salvatore Cammarano, basat en una peça teatral "Intriga i Amor" de Friedrich von Schiller. 

PERSONATGES:

Els personatges principals són:

• El Senyor Miller, un soldat retirat.
• La Luisa Miller, la seva filla.
• El Comte Walter.
• El Rodolfo, el seu fill.
• Wurm, un cortesà.
• Federica, sobrina del Comte i Duquessa de Ostheim.

També apareixen personatges secundaris com el majordom dels Miller o la Laura, una noia del poble. Com a personatges "extras" surten els habitants del poble, la minyona de la Federica, soldats...

ARGUMENT:

L’opera està ambientada al segle XVII, a un poble anomenat El Tirol.

Acte I :La Luisa estima moltíssim al Carlo, un jove del poble. Diu una frase molt bonica que s’ha utilitzat molt en cançons o pel·lícules: “Lo vidi e'l primo palpito”, que vol dir “ El vaig veure i el meu cor va sentir el primer batec d’amor”. En Wurm, el cortesà, es vol casar amb la Luisa, però el Senyor Miller es nega. En Wurm, com està enfadat, decideix explicar-li al Senyor Miller que en Carlo en realitat és en Rodolfo, el fill del seu contrincant , el Compte Walter. Evidentment, també li explica al Compte Walter.

 El Compte, molt enfadat , li diu al Rodolfo que s’ha de casar amb la Federica, Duquessa de Ostheim. Quan es troben, ell li confessa que està enamorada de la Luisa, però a la Federica això no li agrada.

Acte II: En Wurm arresta al Senyor Miller, i li diu a la Luisa que si no vol que el seu pare mori, ha de redactar una carta afirmant i dient que l’estima i mai tornarà amb el Rodolfo. Ella, frustrada pel seu pare, l’escriu. En Wurm li ensenya la carta al Rodolfo, i ell s’ho creu.

Acte III: La Luisa, desconsolada, plora perquè sent les campanes de la boda d’en Rodolfo i la Federica. Repentinament , apareix en Rodolfo amb dos gots d’aigua enverinats a casa dels Miller. El jove li pregunta a la Luisa si va escriure de veritat aquella carta, i ella li respon “sí”. Després d’això , ell es beu un got, seguidament la noia es beu l’altre. Els pocs minuts que els hi queden de vida, la Luisa li explica la veritat al Rodolfo, sempre l’ha estimat i sempre ho farà, i ell, amb llàgrimes als ulls li diu "ets el meu cor etern, sempre t’estimaré". Abans de morir, Wurm entra a la casa i el Rodolfo li clava una espasa al pit. Els enamorats moren junts.

ESCENES:

Aquesta és l'escena en la que Rodolfo llegeix la carta que la Luisa ha escrit. La cançó s'anomena: “Quando le sere al placido” que significa “A la tarda, amb un lluent cel d’estels”. Es refereix als preciosos dies que va passar amb la Luisa. Fixeu-vos que és una d’aquelles escenes que al final aplaudeixen. (No ho fan a totes, sol a les més bones)

L'escena següent es l'última de l'òpera. Ambdós enamorats, prenen el verí per morir, i llavors la Luisa li declara el veritable amor que sent pel jove. En un últim esforç, en Rodolfo mata al Wurm. És una de les millors escenes de tota l'òpera.

OPINIÓ PERSONAL:

Evidentment, m'agrada molt aquesta òpera, ja que l'he escollit jo. Es pot apreciar el pensament romàntic de l'època de Verdi. Dos personatges enamorats els quals no volen viure sense el seu amat/da. Volen un amor ideal, i si no el tenen, prefereixen la mort. Mostren els seus pensament idíl·lics i els expressen. Acaba amb mort, la qual cosa es molt normal en operes romàntiques. Recomano veure-la. És una de les històries d'amor més boniques que existeixen.

Copying Beethoven!

FITXA TÉCNICA

Any de producció: 2006

Direcció: Agnieszka Holland

Actors/Actrius: Ed Harris, Diane Kruger,Nicholas Jones, Matthew Goode, Ralph Riach,Joe Anderson

Guió: Stephen J. Rivele, Christopher Wilkinson

Música: Ludwigvan Beethoven

Duració: 104 min.

Génere: Drama

Tota la pel·lícula està ambientada en ple Romanticisme (segle XIX); tot i què és una pel·lícula històrica -ja que narra la vida de Ludwigvan Beethoven-  la trama no està demostrada.
L'Anna Holtz, una noia de 23 anys que aspira a ser compositora. Un dia el seu mestre del conservatori de música la recomana per un "petit projecte". Quan arriba a Viena, és la seva sorpresa descobrir que serà l'alumne de Ludwigvan Beethoven. L'Anna és una noia realista i sap que treballar amb Beethoven no seran lliris i roses, i ho descobreix quan veu els canvis d'humor i de perspectiva que te l'home: per ella tot és recompensat amb el fet de poder ajudar-lo a escriure la novena simfonia, i més tard l'ajudara en algunes obres. Un seguit d'aventures musicals li faran veure el sentit que te la música: "La música es l'ànima del meu Déu", com diu en Beethoven.


L'Anna Holtz és una noia de 23 anys amb grans ideals sobre la vida: vol arribar a ser compositora professional. És una noia independent amb molta confiança en ella mateixa, i encara que el seu mestre Beethoven rebutgi les seves obres, ella ho segueix intentat perquè és el seu somni més profund.


Ludwigvan Beethoven és un home prodigi en quant a la música. Al contrari de Mozart (que tenia gran facilitat per escriure partitures) ell feia molts esborranys abans de fer una obra. És molt independent un poc respectuós per la vida dels demès. No li importa si a la gent li agrada la seva música, el que vol és aconseguir una melodia perfecte que pugui ser història, com diu abans d'estrenar la nova simfonia: "Avui la història de la música canviarà per sempre."


Crec que és una pel·lícula que no pretenia anar a guanyar un Oscar, simplement volia mostrar en quin món i quina era la visió de Beethoven. Encara que la trama no sigui verídica, es suficient per plasmar la personalitat del geni.

COP DE ROCK!

Ni més ni menys, això s'ha de repetir!



El dimecres passat vam anar a veure el musical al Teatre Victòria de Cop de Rock! Va ser un gran experiència. A mi personalment no m'agrada massa la música catalana, però el musical em va deixar amb la boca oberta, així de clar.



Tracta sobre un grup de nois (tots preciosos per cert) que tenen un grup de música anomenat Cop de Rock i canten cançons com ara Camins, l'Empordà, Boig per tu... El formen en Pau, el Ramon, la Núria i en Roc.


Un dia tres noies de l'Ebre van a passar unes petites vacances al poble. Són tres noies i tres nois, que ha de passar?
En Roc i la Lluna s'enamoren, però el Roc es una mica covard, així que la deixa escapar, i quan va a buscar-la ja es massa tard, ella està apunt de casar-se. En canvi el Ramon i la Júlia segueixen junts. Tot això comporta que el grup es separi, i el pobre Pau caigui en el món de les drogues...



Passen 12 anys, i el Pau està prou greu perquè el Ramon i el Roc el tinguin que ajudar. Venen el dret de les seves caçons per poder pagar la seva rehabilitacions, però no es donen conte que encara ho empitjoren, ja que Cop de Rock es l'únic que li queda al Pau.
Finalment el Pau es suicida (pobret) però no tot acaba malament: la Lluna deixa al seu marit i marxa amb el Roc, algo que ja es veia clar des de el principi, un amor així no pot acabar mai!!, o com diu la cançó:
-Aixó no acabarà be.
-Aixó no acabarà mai.

Ja tinc la cançó! Lamés bonica-preciosa-sentimental-chulísima és..... MEDLEY ROC-LLUNA. Ara direu, i quina cançó es aquesta? pues bé, no es sol una cançó, és una barreja de 6 cançons!

Es l'escena en que el Roc es declara a la Lluna a la platja quan es coneixen, us enrecordeu? un moment en el que cauen llàgrimes: 

Doncs be, es un pupurrí de les cançons: "Els teus ulls glaucs" de Glaucs, "Si véns" de Ja T'ho Diré, "Tu encens el meu foc" de Sau, "Si et quedes amb mi" de Sopa de Cabra, "Només ho faig per tu" i "Jo ho espero tot "

No es impresionant com junten 6 cançons per formar una?

LLetra:

Podré excusar-me per parlar
potser de coses sense seny
que em faran mal
si sóc estrany, noi sense fons
o simplement sóc diferent
diguem-ho tu
no són raons prou consistents
jo crec que no, no ens coneixem
Faig cas al cel
O als teus ulls glaucs
que em fan pensar
com sortiré de la foscor


Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.


I si em mires així
em faràs perdre de vista aquest món
i si mous el cos així
cauré de nou en la teva temptació.
No t'acostis
no t'acostis a mi.
És que no pots veure que ja no ho puc resistir.
És que no te'n adones que per tu jo sóc capaç
de fer-ho tot.
Tu em fas tornar el més gran dels pecadors
faràs que em torni boig a poc a poc.
No sé com dir-t'ho,
no t'acostis
tu encens el meu foc.


Més lluny de les muntanyes
jo vull trobar un racó
per viure sense pressa
i ser l'ombra del teu cos.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.


Em preguntes per què ho faig?
Només ho faig per tu
Em demanes per qui ho faig
i m'escoltes callada, en silenci.
Només ho faig per tu,
que m'escoltes, que m'escoltes,
només ho faig per tu.


Tu ho esperes tot de mi
jo ho espero tot de tu.
Tu em demanes que et faci feliç
i jo et dono més del que puc.
Per fi hem coincidit
i en un instant el món
pot convertir-se en el paradís
només podem canviar-lo tu i jo.
Podrem aconseguir el que vulguis
tu pots desitjar-ho tot.
Podrem arribar allà on vulguis
només cal imaginació.
Seré tot el que tu vulguis
pots imaginar-t'ho tot.
El món serà com tu vulguis
només podem canviar-lo tu i jo.


Tu ets la cançó
que potser escriure demà
serà el nostre petit secret
ningú la podrà escoltar
només tu i jo.

Torna el Rock Català de la ma de Cop de Rock per la porta gran al Teatre Victoria.

El musical que anirem a veure tracta d'un grup de noies de les terres de l’Ebre i van a la Costa Brava a pasar les vacances i coneixen un grup musical anomenat Cop de Rock, i què sol pasar quan unes noies es troben amb nois unes vacances d'estiu? s’enamoraren. Per culpa d’això el grup tindrà problemes per tirar endavant,i noves aventures faran que les seves cançons es facin conegudes i tornin a retrobar-se 14 anys després.

És una gran oportunitat i no es penseu que tots els institus van a veure músicals! Amés, aquest en concret ens va com anell al dit. Estem estudiant la nova cançó, i aprendrem en forma d'oci.

Fa uns messos, vaig pasar per devant del Teatre Victòria, i mireu el que ens espera!

 Cop de Rock està tenint molt d'èxit!! Inclús persones que en un principi no fan massa respecte a la llengua catalana, després de veure el musical, es queden estupefàctes! Mireu el blog que he trobat sobre crítiques a Cop de Rock escrites per un noi castellanoparlant. 

http://blogdemusicales.wordpress.com/tag/cop-de-rock/          

Glee Cast - Rumor Has It / Someone Like You

Glee és la meva serie preferida. Tracta sobre un grup de cant a Ohio, que evidentment perquè tingui una mica de trama, afegeixen lios entre els membres del grup. Peró Glee es famós, sobre tot per les seves versions de cançons. La seva protagonista es diu Rachel, i realment canta de meravella (Lea Mitchelle), però sense dubte el meu personatge preferit es la Santanna ( Naya Rivera ), la capitana de les animadores, egocèntrica i egoista, enamorada de la seva millor amiga, però res es pot comparar amb la seva veu.
L'ultim capítol es diu " Mash off", sabeu que vol dir? És el conjunt de dues cançons totalment diferents, unides harmònicament per formar una sola, i la lletra encaixa cobrant sentit. 


Tinc que reconèixer que feia molt de temps que Glee no aconseguia emocionar-me tant amb una cançó. A l'emissió de l'ultim capítol, em vaig quedar sorpresa amb el mush-up que van fer la Santanna i la Mercedes, barrejant "Rumour Has it" i "Someone like you" de l'Adele. I realment es molt difícil fer que aquestes dos cançons encaixin a la perfecció com ho han aconseguit.
Primer us deixo Els videos de les cançons originals:

Us encantaan les dos veus protagonistes del video. (La Santanna es la que canta el tros de "Someone like you" i la Mercedes es la que canta el tros de "Rumour has it" i està una mica mes grassoneta) Sobretot fixeu-vos en com encaixes les dues cançons!!!

Brava Victòria !

El passat dijous, dia 10 de novembre, vam anar a veure una pel·lícula/documental sobre Victòria del Àngels a Reus. Em va semblar una gran experiència. Tots vam tenir la oportunitat de saber com era de veritat la Victòria.

Fa unes setmanes, la nostre professora ens va manar com a deures, fer un petit article d'aquesta cantant, i tots els alumnes, el primer que vam fer va ser anar a Viquipèdia, m'equivoco? A aquesta web hi ha la biografia de la Victòria, la vam llegir i cadascú va posar al seu article el que més l'interessava, i aquí es va acabar tot. Jo personalment quan vaig veure el documental, vaig borrar tota aquella informació que la Viquipèdia m'havia oferit, i vaig veure la vida de la cantant des-de un altre punt de vista, un punt de vista subjectiu. 


Al documental sortien molts vídeos gabats per ella mateixa, entrevistes d'amics seus, fotografies inèdites, i molta informació.
Era una dona molt humil i ja des de petiteta, va descobrir la seva vocació musical. Als 18 anys es va graduar al Conservatori Superior de música del Liceu, però tenia tant talent que sol li van caler 3 anys per fer-ho. Al documental van sortir fragments de musicals com Manon, La Bohème, Madame Buttterfly o Les Nuits d'Etè. Va tindre dos fills, i el petit amb síndrome de Down. Es va divorciar del seu marit, qui també era el seu mànager, i degut a aquesta canvi va estar temps sense actuar ni fer-se veure. El 15 de gener del 2005, víctima d'una bronquitis, va marxar per sempre als 81 anys.


Victòria dels Àngels, una de les millors veus del segle XX

Waiting on the world to change

John Mayer, el meu solista preferit, te una cançó titulada "Waiting on the world to change", que significa "Esperant a que el món canviï" Tracta sobre l'esperança del món, que prosperi en aspectes al poder del sistema i les guerres que provoquen. John Mayer sempre fa cançons que costen d'entendre al principi, però amb les cançons d'aquest solista has de saber escoltar "entrelinies" i descobrir del que de veritat parla.
Aquí us deixo el vídeo de la cançó, que per-cert veure el videoclip ajuda molt a entendre el missatge que dona la cançó.

Waiting on the world to change


Mis amigos y yo
somos malinterpretados
Dicen que apoyamos por nada
Y que no podríamos de ninguna manera

Ahora vemos todo lo que está mal
en el mundo y los que lo liderean
Sentimos que no tenemos los medios
Para levantarnos y vencerlos.

Así que seguimos esperando
Esperando a que el mundo cambie
Seguimos esperando
Esperando a que el mundo cambie.

Es difícil ganarle al sistema
Cuando estamos parados a una distancia
Así que seguimos esperando
Esperando a que el mundo cambie

Ahora, si tuviéramos el poder
De traer de la guerra a nuestros vecinos a su hogar
Ellos nunca se hubieran perdido una Navidad
No más listones en sus puertas
Y cuando confías en tu televisión
Que lo que obtienes es lo que obtuviste
Porque cuando ellos son dueños de la información, oh
Pueden distorcionarla todo lo que ellos quieran.

Por eso es que estamos esperando
Esperando a que el mundo cambie
Seguimos esperando
Esperando a que el mundo cambie.

No es que no nos importe,
Sólo es que sabemos que la pelea no es justa.
Así que seguimos esperando
Esperando a que el mundo cambie

Y todavía seguimos esperando
Esperando a que el mundo cambie
Seguimos esperando
Esperando a que el mundo cambie
Un día nuestra generación
Va a gobernar a la población
Así que seguimos esperando
Esperando a que el mundo cambie

Seguimos esperando 
Esperando a que el mundo cambie.

The lady is a Tramp

Aquesta cançó s'anomena "Tha Ladyis a Tramp" que traduïda al Català vol dir: La senyoreta es una trota-monts. Em de tindre en compte que aquesta meravellosa cançó no es una versió original, aquesta l'interpreten Lady Gaga i Tony Bennet, un duet. L'original es de Tommy Dorsey i la va composar als anys 30.Els acompanyen un piano,una bateria,trombó de vares i trompetes. Els dos cantants canten amb un diàleg, com si parlessin sobre una noia que odia Califòrnia. En aquesta peça s'utilitza "l'scat" ( l'improvització de paraules sense cap sentit). En gran cançó on la famosa Lady Gaga canta per primer cop Jazz, i se li dòna be!

Ella Fitzgerald, Honeysuckle Rose!

Aquesta famosa cançó s'anomena Honeyseckle Rose de l'Ella Fitzgerald. Va ser composada als anys 50. L Ella Fitzgerald va ser una de les veus femenines del jazz mes importants i sobretot molt famosa per la seva manera d'inprovisar paraules sense cap sentit, un mètode que s'anomena "scat". La cantant va acompanyada per una "big band" en la que hi figuren: trompeta, trmbó de vares, saxo, piano, bateria i guitarra. La lletra tracta sobre una abella gelosa!.

Jazz!

A l’última classe vam estar parlant del jazz, i en efecte, el jazz es l’origen de tot. Tota la música que tenim ara, es gràcies al jazz dels negres. Quan vam conquistar Amèrica, els soldats van anar a buscar esclaus a Àfrica per les plantacions de cotó. Com no tenien altre cosa que fer apart de treballar, els negres cantaven dia i nit. Els esclaus van ser lliures i van anar a diferents ciutats pel riu Mississipi portant aquest estil a petits concerts als barris dels negres. Els blancs van començar a interessar-se pel jazz, i van fer les seves pròpies cançons i estils. El soul, el blues… tot prové del jazz. Més endavant, va aparèixer el rock and roll i la música del segle 20 i 21, també prové del jazz nois! El jazz el L’origen de la música.