sábado, 25 de febrero de 2012

Luisa Miller



L'òpera és un relat total o parcialment musical. Hi han cantants i una orquestra que els acompanya en tot moment, inclús hi ha uns minuts en que l'orquestra es pot lluir sola: l'obertura, que és la primera part de l'òpera. Podríem dir que L'òpera és un teatre cantat (pocs cops es parla). Els artistes expressen tot el que senten, però sempre ho fan cantant, i no ho fan de qualsevol manera. Els cantants d'òpera tenen una qualitat molt especial: et poden fer sentir el que ells senten, i això ho aconsegueixen fent notes harmonioses i melòdiques. Les òperes ja existien en el Barroc i el Classicisme, però quan realment es van consolidar socialment, va ser en el Romanticisme.


Molts músics van escriure òperes, com ara Ludwig van Beethoven, Gioachino Rossini, Richard Wagner, Carl Maria von Weber... En aquest article parlaré d'una òpera en concret del Senyor Giuseppe Verdi, que s'anomena Luisa Miller.


Luisa Miller  és una òpera romàntica que està dividida en tres actes i està inspirada en un llibret italià de Salvatore Cammarano, basat en una peça teatral "Intriga i Amor" de Friedrich von Schiller. 

PERSONATGES:

Els personatges principals són:
  • El Senyor Miller, un soldat retirat.
  • La Luisa Miller, la seva filla.
  • El Comte Walter.
  • El Rodolfo, el seu fill.
  • Wurm, un cortesà.
  • Federica, sobrina del Comte i Duquessa de Ostheim.
També apareixen personatges secundaris com el majordom dels Miller o la Laura, una noia del poble. Com a personatges "extras" surten els habitants del poble, la minyona de la Federica, soldats...

ARGUMENT:
L’opera està ambientada al segle XVII, a un poble anomenat El Tirol.
Acte I :La Luisa estima moltíssim al Carlo, un jove del poble. Diu una frase molt bonica que s’ha utilitzat molt en cançons o pel·lícules: “Lo vidi e'l primo palpito”, que vol dir “ El vaig veure i el meu cor va sentir el primer batec d’amor”. En Wurm, el cortesà, es vol casar amb la Luisa, però el Senyor Miller es nega. En Wurm, com està enfadat, decideix explicar-li al Senyor Miller que en Carlo en realitat és en Rodolfo, el fill del seu contrincant , el Compte Walter. Evidentment, també li explica al Compte Walter.
 El Compte, molt enfadat , li diu al Rodolfo que s’ha de casar amb la Federica, Duquessa de Ostheim. Quan es troben, ell li confessa que està enamorada de la Luisa, però a la Federica això no li agrada.
Acte II: En Wurm arresta al Senyor Miller, i li diu a la Luisa que si no vol que el seu pare mori, ha de redactar una carta afirmant i dient que l’estima i mai tornarà amb el Rodolfo. Ella, frustrada pel seu pare, l’escriu. En Wurm li ensenya la carta al Rodolfo, i ell s’ho creu.
Acte III: La Luisa, desconsolada, plora perquè sent les campanes de la boda d’en Rodolfo i la Federica. Repentinament , apareix en Rodolfo amb dos gots d’aigua enverinats a casa dels Miller. El jove li pregunta a la Luisa si va escriure de veritat aquella carta, i ella li respon “sí”. Després d’això , ell es beu un got, seguidament la noia es beu l’altre. Els pocs minuts que els hi queden de vida, la Luisa li explica la veritat al Rodolfo, sempre l’ha estimat i sempre ho farà, i ell, amb llàgrimes als ulls li diu "ets el meu cor etern, sempre t’estimaré". Abans de morir, Wurm entra a la casa i el Rodolfo li clava una espasa al pit. Els enamorats moren junts.
ESCENES:
Aquesta és l'escena en la que Rodolfo llegeix la carta que la Luisa ha escrit. La cançó s'anomena: Quando le sere al placido” que significa “A la tarda, amb un lluent cel d’estels”. Es refereix als preciosos dies que va passar amb la Luisa. Fixeu-vos que és una d’aquelles escenes que al final aplaudeixen. (No ho fan a totes, sol a les més bones)
video

L'escena següent es l'última de l'òpera. Ambdós enamorats, prenen el verí per morir, i llavors la Luisa li declara el veritable amor que sent pel jove. En un últim esforç, en Rodolfo mata al Wurm. És una de les millors escenes de tota l'òpera.

video

OPINIÓ PERSONAL:

Evidentment, m'agrada molt aquesta òpera, ja que l'he escollit jo. Es pot apreciar el pensament romàntic de l'època de Verdi. Dos personatges enamorats els quals no volen viure sense el seu amat/da. Volen un amor ideal, i si no el tenen, prefereixen la mort. Mostren els seus pensament idíl·lics i els expressen. Acaba amb mort, la qual cosa es molt normal en operes romàntiques. Recomano veure-la. És una de les històries d'amor més boniques que existeixen.

No hay comentarios:

Publicar un comentario