Concert de Primavera!

Tot un èxit! Tot s'ha de dir!
En un concert com aquest, en el que ho preparen moltes i moltes personas, s'ha de veure des de diferents punts de vista. A la vista d'un espectador (mares, pares, germans, amics...) se de bona paraula que va agradar molt! Però la satisfacció que te l'alumne al tocar aquelles partitures, les que porta un trimestre i mig treballant, dóni el seu fruit, és molta recompensa. I està clar que des del punt de vista del professor, encara millor!
Aquest concert ha estat molt especial pels alumnes de 4t, ja que va ser el nostre concert de "despedida". L'any que be podrem veure a nous alumnes tocant els nostres instruments! (el carrilló més nou de Estudio 49 és pràcticament meu ja ) I n'estic segura que setirem les cançons amb uns altres criteris. Sabrem que ho han estat preparant durant molt de temps, i més que la calitat, s'aprecia l'esforç, no?


L'Anaïs López ha fet un video de la cançó Lo más vital. Gaudiu-lo!

Música i Cinema! Prezi.

Com a tasca d'aquesta setmana, he creat un esquema didàctic amb una eina anomenada PREZI.
He tret les dades d'un esquema del blog Recursos Musicales. Paseu i feu una ullada!
Espero que gaudiu aquest treball.

Música i Cinema on Prezi

Concert de Primavera. Cada cop més aprop!

Com ja sabeu, l'institut Joan Puig i Ferreter cada any celebra el Concert de Primavera. Aquest any (segurament) serà el dia 31 de maig.

Dos cursos tenen conjunt instrumental: 2n i 4t. Així que els dos cursos tocaran un repertori de peces, però qualsevol alumne pot tocar al concert, ja sigui la flauta, o inclús algun instrument. 

La nostre aula de música te un bon repertori d'instruments: carillons, xilofons, metal·lòfons, baix, caixes, bongos... 

Enguany hi han dos grups de 4t a música, així que cada un tocarà unes cançons diferents. El meu grup toca unes molt conegudes per a tothom! També dir que aprofitem el Concert de Primavera per seguir el nostre temari, que com ja sabeu és Música i Cinema, així que pràcticament totes les cançons són de BSO (Bandes sonores) o cançons actuals.

Rolling in the deep, Amelie, Pop corn i Ghost. Aquestes són algunes de les nostres cançons.
L'altre grup de 4t tocarà amb els instruments peces com ara My heart will go on o Lo más vital... Serà tot un espectacle!

Kizoa power!

Aquest mes , els alumnes de 4t estem treballant en un treball col·lectiu amb un programa anomenat KIZOA. És molt divertit, ja que es tracta de fer fotos i fer un petit fotoreportatge amb música.
Potser us preguntareu que te això que ho relaciona amb l'assignatura de Música... Doncs es que estem en un tema molt interessant! Música i Cinema!! Aquest petit treball ens ajudarà a entendre els plànols de càmara i sobretot la música que acompanya cada escena, i la seva relació..
Si us fixeu, les pel·lícules van acompanyades de bandes sonores, i cada una és diferent! Cada moment te el seu tipus de música.
Fixeu-vos en les diferents bandes sonores (BSO). Si escoltessis la cançó sense les imatges, oi que sabries si és un moment d'amor, de lluita, de por... Inclús estem tan acostumats a escoltar música a les pelis, que quan sentim un silenci també significa algo.


Tiburón. Esgarrifa sentir aquesta peça, oi?





Titanic. La famosa escena! Aquest cop fixeu-vos en com la cançó concorda amb el que estem veient.





El cinema és música!
Animeu-vos s fer petits treballs amb el KIZOA!

Luisa Miller

L'òpera és un relat total o parcialment musical. Hi han cantants i una orquestra que els acompanya en tot moment, inclús hi ha uns minuts en que l'orquestra es pot lluir sola: l'obertura, que és la primera part de l'òpera. Podríem dir que L'òpera és un teatre cantat (pocs cops es parla). Els artistes expressen tot el que senten, però sempre ho fan cantant, i no ho fan de qualsevol manera. Els cantants d'òpera tenen una qualitat molt especial: et poden fer sentir el que ells senten, i això ho aconsegueixen fent notes harmonioses i melòdiques. Les òperes ja existien en el Barroc i el Classicisme, però quan realment es van consolidar socialment, va ser en el Romanticisme.


Molts músics van escriure òperes, com ara Ludwig van Beethoven, Gioachino Rossini, Richard Wagner, Carl Maria von Weber... En aquest article parlaré d'una òpera en concret del Senyor Giuseppe Verdi, que s'anomena Luisa Miller.

Luisa Miller  és una òpera romàntica que està dividida en tres actes i està inspirada en un llibret italià de Salvatore Cammarano, basat en una peça teatral "Intriga i Amor" de Friedrich von Schiller. 

PERSONATGES:

Els personatges principals són:

• El Senyor Miller, un soldat retirat.
• La Luisa Miller, la seva filla.
• El Comte Walter.
• El Rodolfo, el seu fill.
• Wurm, un cortesà.
• Federica, sobrina del Comte i Duquessa de Ostheim.

També apareixen personatges secundaris com el majordom dels Miller o la Laura, una noia del poble. Com a personatges "extras" surten els habitants del poble, la minyona de la Federica, soldats...

ARGUMENT:

L’opera està ambientada al segle XVII, a un poble anomenat El Tirol.

Acte I :La Luisa estima moltíssim al Carlo, un jove del poble. Diu una frase molt bonica que s’ha utilitzat molt en cançons o pel·lícules: “Lo vidi e'l primo palpito”, que vol dir “ El vaig veure i el meu cor va sentir el primer batec d’amor”. En Wurm, el cortesà, es vol casar amb la Luisa, però el Senyor Miller es nega. En Wurm, com està enfadat, decideix explicar-li al Senyor Miller que en Carlo en realitat és en Rodolfo, el fill del seu contrincant , el Compte Walter. Evidentment, també li explica al Compte Walter.

 El Compte, molt enfadat , li diu al Rodolfo que s’ha de casar amb la Federica, Duquessa de Ostheim. Quan es troben, ell li confessa que està enamorada de la Luisa, però a la Federica això no li agrada.

Acte II: En Wurm arresta al Senyor Miller, i li diu a la Luisa que si no vol que el seu pare mori, ha de redactar una carta afirmant i dient que l’estima i mai tornarà amb el Rodolfo. Ella, frustrada pel seu pare, l’escriu. En Wurm li ensenya la carta al Rodolfo, i ell s’ho creu.

Acte III: La Luisa, desconsolada, plora perquè sent les campanes de la boda d’en Rodolfo i la Federica. Repentinament , apareix en Rodolfo amb dos gots d’aigua enverinats a casa dels Miller. El jove li pregunta a la Luisa si va escriure de veritat aquella carta, i ella li respon “sí”. Després d’això , ell es beu un got, seguidament la noia es beu l’altre. Els pocs minuts que els hi queden de vida, la Luisa li explica la veritat al Rodolfo, sempre l’ha estimat i sempre ho farà, i ell, amb llàgrimes als ulls li diu "ets el meu cor etern, sempre t’estimaré". Abans de morir, Wurm entra a la casa i el Rodolfo li clava una espasa al pit. Els enamorats moren junts.

ESCENES:

Aquesta és l'escena en la que Rodolfo llegeix la carta que la Luisa ha escrit. La cançó s'anomena: “Quando le sere al placido” que significa “A la tarda, amb un lluent cel d’estels”. Es refereix als preciosos dies que va passar amb la Luisa. Fixeu-vos que és una d’aquelles escenes que al final aplaudeixen. (No ho fan a totes, sol a les més bones)

L'escena següent es l'última de l'òpera. Ambdós enamorats, prenen el verí per morir, i llavors la Luisa li declara el veritable amor que sent pel jove. En un últim esforç, en Rodolfo mata al Wurm. És una de les millors escenes de tota l'òpera.

OPINIÓ PERSONAL:

Evidentment, m'agrada molt aquesta òpera, ja que l'he escollit jo. Es pot apreciar el pensament romàntic de l'època de Verdi. Dos personatges enamorats els quals no volen viure sense el seu amat/da. Volen un amor ideal, i si no el tenen, prefereixen la mort. Mostren els seus pensament idíl·lics i els expressen. Acaba amb mort, la qual cosa es molt normal en operes romàntiques. Recomano veure-la. És una de les històries d'amor més boniques que existeixen.

Romanticisme a l'aula!

L'últim dia de classe vam anar tots a l'aula d'ordinadors a fer unes activitats, i una concretament va ser molt interessant: consistia en omplir forats d'un text relacionat amb el romanticisme. Tinc que admetre que em va costar un quants cops fer-ho tot d'una tirada, però clar, amb un rècord de temps!

Aquí teniu el text que em va donar guerra:



El Romanticisme és un període que transcorre durant el segle XIX.
El Romanticisme sent fascinació per tot allò que és llunyà, màgic o irreal.
La música ocupa un lloc d'honor en aquest període ja que és la més abstracta i intangible de les arts.
L'artista romàntic és individualista: utilitza l'art per expressar les seves idees i sentiments personals.


Pel que fa les característiques musicals, el més destacat és:

• Predomini de la melodia: melodies belles i apassionades.
• Ús del ritme de manera molt flexible: tempo rubato.
• Gran riques d'efectes dinàmics: ús constant de crescendos i dimiduendos, al costat d'espectaculars contrastos entre fortíssimo i pianíssimo.
• L'orquestra creix: adquireixen protagonisme els instruments de vent-metall. El piano és el protagonista.
• Neixen noves formes vocals com el lied i obres breus per a piano com: nocturns, estudis, balades i valsos. 
• Els compositors més destacats són: els alemanys L. v. Beethoven que està a cavall entre el classicisme i el romanticisme; F. Schubert, autor de nombrosos lieder; J. Brahms molt conegut pel Wiegenlied o cançó de bressol i el polonès F. Chopin, el mestre del piano. pel que fa als compositors D'òperes tenim: Verdi, autor de la Traviata; Puccini, autor de la Boheme; Rossini, autor del Barber de Sevilla o el francès Bizet, autor de Carmen.

COP DE ROCK!

Ni més ni menys, això s'ha de repetir!



El dimecres passat vam anar a veure el musical al Teatre Victòria de Cop de Rock! Va ser un gran experiència. A mi personalment no m'agrada massa la música catalana, però el musical em va deixar amb la boca oberta, així de clar.



Tracta sobre un grup de nois (tots preciosos per cert) que tenen un grup de música anomenat Cop de Rock i canten cançons com ara Camins, l'Empordà, Boig per tu... El formen en Pau, el Ramon, la Núria i en Roc.


Un dia tres noies de l'Ebre van a passar unes petites vacances al poble. Són tres noies i tres nois, que ha de passar?
En Roc i la Lluna s'enamoren, però el Roc es una mica covard, així que la deixa escapar, i quan va a buscar-la ja es massa tard, ella està apunt de casar-se. En canvi el Ramon i la Júlia segueixen junts. Tot això comporta que el grup es separi, i el pobre Pau caigui en el món de les drogues...



Passen 12 anys, i el Pau està prou greu perquè el Ramon i el Roc el tinguin que ajudar. Venen el dret de les seves caçons per poder pagar la seva rehabilitacions, però no es donen conte que encara ho empitjoren, ja que Cop de Rock es l'únic que li queda al Pau.
Finalment el Pau es suicida (pobret) però no tot acaba malament: la Lluna deixa al seu marit i marxa amb el Roc, algo que ja es veia clar des de el principi, un amor així no pot acabar mai!!, o com diu la cançó:
-Aixó no acabarà be.
-Aixó no acabarà mai.

Ja tinc la cançó! Lamés bonica-preciosa-sentimental-chulísima és..... MEDLEY ROC-LLUNA. Ara direu, i quina cançó es aquesta? pues bé, no es sol una cançó, és una barreja de 6 cançons!

Es l'escena en que el Roc es declara a la Lluna a la platja quan es coneixen, us enrecordeu? un moment en el que cauen llàgrimes: 

Doncs be, es un pupurrí de les cançons: "Els teus ulls glaucs" de Glaucs, "Si véns" de Ja T'ho Diré, "Tu encens el meu foc" de Sau, "Si et quedes amb mi" de Sopa de Cabra, "Només ho faig per tu" i "Jo ho espero tot "

No es impresionant com junten 6 cançons per formar una?

LLetra:

Podré excusar-me per parlar
potser de coses sense seny
que em faran mal
si sóc estrany, noi sense fons
o simplement sóc diferent
diguem-ho tu
no són raons prou consistents
jo crec que no, no ens coneixem
Faig cas al cel
O als teus ulls glaucs
que em fan pensar
com sortiré de la foscor


Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.


I si em mires així
em faràs perdre de vista aquest món
i si mous el cos així
cauré de nou en la teva temptació.
No t'acostis
no t'acostis a mi.
És que no pots veure que ja no ho puc resistir.
És que no te'n adones que per tu jo sóc capaç
de fer-ho tot.
Tu em fas tornar el més gran dels pecadors
faràs que em torni boig a poc a poc.
No sé com dir-t'ho,
no t'acostis
tu encens el meu foc.


Més lluny de les muntanyes
jo vull trobar un racó
per viure sense pressa
i ser l'ombra del teu cos.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.


Em preguntes per què ho faig?
Només ho faig per tu
Em demanes per qui ho faig
i m'escoltes callada, en silenci.
Només ho faig per tu,
que m'escoltes, que m'escoltes,
només ho faig per tu.


Tu ho esperes tot de mi
jo ho espero tot de tu.
Tu em demanes que et faci feliç
i jo et dono més del que puc.
Per fi hem coincidit
i en un instant el món
pot convertir-se en el paradís
només podem canviar-lo tu i jo.
Podrem aconseguir el que vulguis
tu pots desitjar-ho tot.
Podrem arribar allà on vulguis
només cal imaginació.
Seré tot el que tu vulguis
pots imaginar-t'ho tot.
El món serà com tu vulguis
només podem canviar-lo tu i jo.


Tu ets la cançó
que potser escriure demà
serà el nostre petit secret
ningú la podrà escoltar
només tu i jo.

Victoria dels Àngels

Victoria dels Àngels era filla d'un bidell de la Universitat de Barcelona. El seu nom complet era Victòria dels Angeles López García. Victoria dels Àngels sempre va reconèixer el seu origen humil. Va descobrir la seva vocació musical molt jove, i va guanyar diversos concursos de cant internacionals, especialment el festival de Ginebra.
Va realitzar gran nombre d'enregistraments, sent moltes d'elles autèntiques referències encara avui dia: Manon, La Bohème, Madama Butterfly,Fausto, Carmen, Werther, Pelléas et Mélisande, Els nuits d'eté. La seva discografia és tan abundant com a magnífica, fonamentalment la de la dècada dels 50. N'hi ha prou amb mirar no només els títols d'òpera sinó també els seus companys d'enregistrament